"Veles i vents": un estudi únic sobre el món de la mar en Ausiàs March

DÉNIA. Després d'haver-se presentat al Veles i vents de València, Ona Llibres de Barcelona i el Palau Ducal de Gandia, La Casa de la Paraula de Dénia ha acollit el treball de l’escriptor i biòleg Tono Fornes i el catedràtic de Filologia del King’s College Robert Archer:  Veles i vents. El món de la mar en Ausiàs March, un apassionant estudi sobre la poesia marquiana i la cultura marinera medieval coeditat per la Institució Alfons el Magnànim i Llibres de la Drassana.

Com veien la mar els valencians del segle XV? I com es va traslladar això als versos d’Ausiàs March (València, 1400-1459), el poeta peninsular més important del període? A partir de l’arxiconegut poema “Veles e vents” el llibre bastix un vast i exhaustiu estudi en què l’erudició i l’experiència marinera i poètica de Tono Fornes, el profund coneixement de Robert Archer sobre la poesia d’Ausiàs March i el treball artístic de Santi Inocencio – responsable de les il·lustracions - es donen cita per a oferir una visió única de la importància de la Mediterrània en la literatura, la política i la vida quotidiana en la costa valenciana i de la Corona d’Aragó durant el segle XV.

La Casa de la Paraula de Baleària fou l’escenari de la presentació d'este volum en què els autors repassen l'empremta marinera en l’imaginari poètic d’Ausiàs i reconstruïxen els dos viatges que va fer el poeta a terres itàliques amb l’estol del rei Alfons el Magnànim, en 1420 i 1425, fonamentals en l’educació vital i cultural del poeta valencià. La presentació comptà també amb l’historiador i representant de Drassana Vicent Baydal, qui posà en valor el que este assaig significa per a la divulgació de les claus de la poesia d’Ausiàs March.

Tal com explicà Baydal, els autors “examinen, en primer lloc, la visió de la mar en la política del període baixmedieval i la seua presència en les fonts literàries que March tenia a l'abast i podia haver llegit. A continuació, aprofundixen en el món naval i nàutic de l'època per a conéixer els objectes, tècniques, condicions i grups humans amb els quals el poeta va entrar en contacte al llarg de la seua experiència marinera i que van deixar una evident petjada en un bon nombre dels seus textos. Finalment, repassen eixa experiència, vinculada fonamentalment a les dos expedicions del rei Alfons el Magnànim en les quals el cavaller va participar, en 1420-1421 i 1424-1425, que el van dur a navegar per les aigües de les Balears, Còrsega, Sardenya, Sicília, Nàpols i Tunísia”.

Per la seua part, Robert Archer assenyalà que “la concepció dels habitants medievals de la costa valenciana sobre la seua mar era radicalment diferent a la nostra. Pensem que llavors el centre del món era la Mediterrània, coneguda com la Mar Gran, i que encara no es tenia noticia dels oceans i altres continents. Parlar de la mar d’Ausiàs, per tant, era parlar del centre del món, un món en què la Corona d’Aragó era protagonista principal”.

D’altra banda, Tono Fornes assenyalà que “els versos arxiconeguts de 'Veles e vents' el que fan es descriure amb absoluta competència marinera el viatge entre Sicília i el golf de València, amb la descripció exacta dels versos que eren favorables a la navegació i els que no”. Va ser a partir d’esta certesa, “i de saber que algunes imatges marineres no havien estat ben explicades en edicions anteriors”, que Fornes i Archer iniciaren la recerca que ha donat lloc al llibre, que s’ocupa tant de la cultura marinera de finals de l’Edat Mitjana i principis del Renaixement com del seu trasllat als versos marquians.

Cal dir, a més, que el llibre inclou una huitantena d'il·lustracions de mapes i elements nàutics a càrrec de Santi Inocencio per tal d’acostar al lector la realitat del món de les naus i la navegació de la centúria del 1400.