GRUPO PLAZA

cultura 

Per favor, no disparen a l’informàtic

Vivim entregats a les comoditats de la informàtica, Internet i la IA però no ix debades

| 08/02/2024 | 2 min, 33 seg

En la sala d’admissió d’una clínica s’ha format un xicotet col·lapse perquè el programa està donant errades. En la consulta el facultatiu no pot estendre la recepta electrònica perquè el programa de la sanitat pública fa dies que falla. Finalment improvisa una recepta en un paper amb la seua firma manuscrita “i a vore si te la volen donar en la farmàcia”. En l’oficina de l’asseguradora no poden omplir la fitxa electrònica per concertar visita a un fisioterapeuta perquè el programa està penjat. Finalment, et prenen les dades a mà. En la clínica de fisioteràpia no poden tampoc obrir la fitxa perquè, una vegada més, el programa està donant problemes.

No invente res. Tal qual. Cas real. Tot en poques hores. I podríem seguir. No importa on, en quin àmbit, si en una oficina bancària, l’Administració, una botiga, una gasolinera, l’hotel on arribes a les tantes de la matinada, en qualsevol empresa o lloc de treball. Cada vegada que alguna cosa no va bé hi ha una persona barallant-se amb una màquina o un programa de software. Darrere d’un elevadíssim número de problemes nous està la mala relació entre el cervell humà i la Intel·ligència Artificial. I açò no ha fet més que començar. El viatge incert cap al futur digital ja és imparable perquè multiplica la velocitat de la informació i la concentra en poques mans, i això és una immensa font de poder i un gran negoci. Al final, la memòria, els bits, no són un núvol. Són màquines i tenen propietari.

Mentrestant, la competició per controlar recursos en forma de metalls rars encén guerres en països del Tercer Món. Els gegants occidentals i els tigres asiàtics estan darrere de les massacres en Àfrica central, i les últimes poblacions de goril·les no saben que viuen en parcs naturals en el subsol dels quals s’acumulen les matèries primeres que els ordinadors i les bateries elèctriques necessiten. Estan condemnats.

Les revolucions tecnològiques són irreversibles. Qui s’hi oposa és un troglodita però, com advertix Yuval Noah Harari, darrere de cada gran revolució, des de l’agricultura i el llenguatge escrit fins als ordinadors i Internet, hi ha hagut, almenys al principi, sempre el mateix: l’esclavització de la majoria i el control per part d’unes elits. Generacions després arriben els avantatges a la majoria i es fa inconcebible viure en aquell món anterior, quan ja se’ns ha oblidat que érem més primitius però potser més lliures i feliços.

Guillermo Colomer (Alzira, 1966) és notari, registrador de la propietat i escriptor. És autor de les novel·les Circa Sucronem i L’últim dels valencians, guardonada amb el Premi Lletraferit 2019.

@ColomerGCL

next