Els figatells, el menjar dels escacs - Sergi Núñez de Arenas

SUECA. Any 1610, Roma. Estan jugant els escaquistes napolitans Giulio Cesare Polerio i Domenico d'Arminio -en aquella època súbdits de la Monarquia Hispànica- i a l'obertura italiana amb què inicien la partida el bàndol de les blanques de Polerio, les negres responen amb la defensa dels dos cavalls.

El blanc, seguint l'esperit altament ofensiu de l'època, mou el seu cavall a la casella g5. Inicia un atac que hui en dia seria considerat massa prematur, però estem en un temps on imperava l'agressivitat i l'espectacularitat ofensiva per tal de donar escac i mat al rei rival de la manera més ràpida possible. Imagineu-vos com de fort es considerà l'atac ideat pel jugador dels Abruços que rebé el nom d'Atac Fegatello.

Però exactament què és un fegatello? El fegatello o figatellu és un embotit típic de la cuina corsa, una espècie de salsitxa feta amb fetge de porc tallat a rodanxes, embolicat amb una xàrcia de greix i cuit al foc. D'ací ve, per analogia, el nom de l'atac: de la mateixa manera, el rei de les negres està embolicat a la xàrcia mortal cuinada per les blanques.

Un moment... De què ens sona eixe fegatello? És el nostre figatell? Efectivament, l'orige del nostre figatell és el fegatello o figatellu cors. L'embotit fon portat a terres valencianes per genovesos que arribaren al segle XVI a la Safor. És més, la imatge mental que tot el món té del fegatello escaquístic ha de ser la valenciana -fregida- que no la corsa -què és seca-. No debades el nom que rep l'atac en el món anglosaxó és el de Fried Liver Attack, l'atac del fetge fregit.

Així doncs, els valencians podem estar ben orgullosos de comptar amb el menjar més escaquístic del món: els figatells.