VALÈNCIA. Als seus 73 anys, David Abulafia és catedràtic emèrit d’Història Mediterrània de la Universitat de Cambridge, membre del Gonville and Caius College, de la British Academy i de l’Academia Europaea, i ha estat guardonat amb nombrosos premis i reconeixements, com el Mountbatten Literary Award, el Prix Mare Nostrum, el Wolfson History Prize, el Yantian Ocean Book Award o l’Ordine della Stella della Solidarietà de la República Italiana.
És el fruit de cinc dècades de carrera en les quals, a banda de centenars d’articles i capítols, ha publicat diversos llibres de gran influència en la historiografia occidental, especialment la relativa al mar Mediterrani i l’oceà Atlàntic, com ara The Two Italies. Economic Relations Between the Norman Kingdom of Sicily and the Northern Communes (1977), Frederick II: A Medieval Emperor (1988), el volum baixmedieval de la New Cambridge Medieval History (1995), The Mediterranean in History (2003), El descubrimiento de la humanidad: encuentros atlánticos en la era de Colón (2008), El Gran Mar. Una historia humana del Mediterráneo (2011), La guerra de los doscientos años: Aragón, Anjou y la lucha por el Mediterráneo (2017) o Un mar sin límites. Una historia humana de los océanos (2019). Alguns d'ells han sigut autèntics best-sellers d'història arreu d'Europa.
Ara el gran historiador dels mars i els oceans arriba a Simat de Valldigna, en el marc de les xarrades de divulgació que la Generalitat Valenciana, la Mancomunitat de la Valldigna i el Grup Harca organitzen al Reial Monestir de Santa Maria de Valldigna. Serà este dissabte 10 de juny a les 19:00 hores amb la conferència titulada “La Corona de Aragón en el Atlántico medieval”, en què abordarà la presència de mercaders, exploradors, navegants i conqueridors catalans, valencians i mallorquins en l’àrea atlàntica entre els segles XIV i XV, mentres la ciutat de València s’erigia com en un dels principals nuclis econòmics i polítics del Mediterrani occidental. L’entrada és lliure fins a completar l’aforament.
El 2 de junio se cumplieron 125 años del final del sitio de Baler, el último episodio de la historia del imperio en el que nunca se ponía el sol. En una iglesia, 35 hombres -33 militares y 2 religiosos- sobrevivieron a casi un año de penoso asedio sin saber que ya no defendían suelo español. Entre ellos, un sastre de Morella y un panadero de la Salzadella. Solo el segundo tiene hoy una calle en su pueblo, otro de cuyos vecinos, Agustín Ochando, falleció en una emboscada en el mismo poblado filipino en 1897